Vull volar fins a la lluna,i jugar amb els estels.

Canvi

catanoia — Tue, 22 Jun 2010 15:52:04 +0000

www.reculldepensaments.blogspot.com

2008, ultimes visites!

catanoia — Wed, 31 Dec 2008 19:34:08 +0000

Un any més que tanca
les seves portes, ultimes visites, recordeu bé tot el que heu vist aquí dins
perquè aquesta exposició no es tornarà a obrir, era única i ja esteu arribant
al final, teniu unes hores per recordar tot el que heu anat veient, les
sensacions que heu tingut, els sentiments que heu viscut durant tot el
recorregut, recordeu-ho bé, no oblideu ni un sol instant de tots els passat, seran
tant importants, cada un d’ells es imprescindible per la vostra existència, sense
un d’ells res del que vosaltres sou existiria, res de tot el que podeu recordar
podria haver succeït, i gràcies a ell tot ha passat tot tal i com ho heu viscut
.

Ara les portes ja
es tanquen mai més les podreu obrir, sinó és en el fantàstic món dels records,
i es important que quan entreu en aquest món recordeu tot allò que ha set
important per la vostra vida, tot allò que en aquests 366 dies d’exposició us
ha marcat més, mai recordareu aquell home que passejant us va oferir un
somriure i us va alegrar el dia, o aquell nen que va caure i es va fer sang al
mig del carrer, son coses que no us semblen interessants per recordar, doncs
són petits instants com aquests els que formen la vostra vida, els que fan que
avui sigueu qui sou, no ho recordareu però sempre formaran part de vosaltres i
diran molt més de vosaltres que allò que potser considereu vertaderament
importants.

Cada persona es
especial, cada dia es un regal, i aquest any ne’m rebut molts de regals , feu
un últim passeig per l’exposició d’aquest any, ja està a punt de tancar les
seves portes al públic i ha valgut la pena, just un segon desprès de tancar,
les portes es tornaran a obrir però l’exposició haurà canviat completament,
serà desconeguda per tots, i l’haurem d’assaborir dia a dia, no passeu de llarg
com heu fet aquest any, assaboriu cada instant i cada racó, segur que hi ha mil
misteris amagats que us faran molt feliços, val la pena agafar-s’ho amb calma i
observar bé, tenir els cinc sentits a punt i atrevir-se a tot!

Bon any nou!!

Estiu

catanoia — Mon, 29 Sep 2008 00:42:18 +0000

Piles carregades d’energia positiva, no he cregut mai gaire en tot aquestes coses de l’energia negativa i positiva i les vibracions, però crec en la tranquilitat, en el relax, i passar una bona temporada oblidant tots els mals rotllos, i si realment funciona molt bé, aquest estiu m’ha retornat el bon humor, m’ha retornat un somriure a la cara que feia molt de temps que no existia pel meu aniversari uns dels missatges que em va arribar en plena feina al passeig del born, va ser un on em demanaven que noe xistissin més somriures de protocol, on aquest any fos jo mateixa, doncs si, de moment tots els smoriures que es dibuixen als meus llavis són sincers, tot el que dic sento, i penso, no m’ho amago, estic bé, feliç i despreocupada, no del tot, sempre tens alguna cosa al cap, però ara ja no m’afecta com abans, m’agarad tornara ser així, feia molt de temps que no tenia energia, que no em llevava de bon matí amb anims, els camps de treball, poden aportar molt, sobretot, noves amistats (molt bones) i molts anims.

Un dinar obligat.

catanoia — Wed, 16 Jul 2008 00:41:35 +0000

Aquella sensacio de no formar part de res, de ser unica i exclusiva , de no poder mantenir un grup, ni de teni mai al certesa de confiar en una persona… mai, mai arribes a dir allo que sents veritablemet per por a que aquella et traeixi, estas sola entre la multitud, no hi ha ningu, la sensacio de no poder trucar a ningu qan estas malament, de no poder sortir a fer un vol amb algu perque no tens ningu, perque estas sola, cpletament sola a pesar del munt de cops que has sntit allo de: -si necessites res trucam, estic aqui pel que vullgues!

o- ja sas on soc, no ho dubtis!

nomes una persona sap fer-me sentir part dalguna cosa,em fa notar que de veres tinc una amiga amb qui comptar, aquella que demostra de veres qu es preocupa, que esta al meu costat, i que quan necessita confarme alguna cosa no ho dubta, m’ho diu, m’ho explica, i jo puc explicar-li tot…i ara ella quan jo mes necessite a nignu, va i m’obliga aquedar i anar a dinar juntes, on siga,ni que haguem d fer uns entrepans i sortir en un parc a dinar, pero vol dinar amb mi, psrlar amb mi, i aquest simple gest encara que per fora no demostri totalment lo agraida i lo be que em fa sentir, es genial, i per aixo me l’estimo mltissim…i ella no sap de lexistencia d’aquest bloc, ni de res de tt aixo, per tat no ho llegira no sabra res d’aixo, pero com sempre jo ho haure dit i molta gent poda saer que es angels, o alguna cosa semblant a la qual sels hi diu amics, molt de tant en tant apareixen, tot i que no sempre ens n’adonem.

per a tu Alba, moltissimes gracies per tot el que has fet i encara fas, moltisses gracie sper prometrem un divendres com el que espero, per les bronques que em fots i per les xarrades plenes de riures que ens surten, t’estime moltissim!

12 Anoia Folk, 12 de juliol de 2008

catanoia — Mon, 07 Jul 2008 21:32:09 +0000

Un altre any, i l’assosicacio de la Llobreia i tots els que col·laborem ja estem preparats per a organitzar una nova edició d’aquest festival de música d’arrel tradicional quese celebra desde fa anys, al castell de la Pobla de Claramunt.

Enguany començarem a les 9 de la vesprada amb la meravellosa actuació del grup Txala , a dos quarts d’onze es farà el 5è concurs de sonadors d’ampolles d’anís, on totom qui vullga pot participar, recitant els eus versots, i acompanyat de l’incondicional so de l’ampolla d’anís, com cada any aquesta es la part més creativa del festival on cadascu pot pujar ab les seves diferents idees i propostes dalt de l’escenari!

Seguidament el grup de ball La Boina en dur`la festa per sortir tots a ballara la plaça d’aquest castell que ens acollirà durant tota la nit.

Com cada any,hi haurà servei gratuït d’autobusos a partie dos quarts de vuit del vespre cada trent minuts fins a un quart de dues de la matinada,

I també hi haurà el servei de begudes i entrepans , com cada any on treballarem més freneticament que mai per a tots! Aquest any hem controlat que no passe el mateix que el pssat i que tothom tinga begudesfins acabad la nit, i que no ens falti cap entrepa!

12 de juliol de 2008!

l’entrada del festival es de 7€

Us hi esperem!

salut!

Sinceritat

catanoia — Wed, 21 May 2008 15:46:11 +0000

Et mostro

un cos ple de senyals,

noves, velles,

totes iguals.

Em mires

amb indiferència

no te’n adones,

tu ja no em creus,

tu com tants altres

has oblidat

qui sóc jo

i que faig aquí.

Si em preguntessis

tan sols un cop,

si em cridessis

un sol segon.

Mentre tu

i tots els altres;

cap de vosaltres,

cridi més alt

un silenci de glaç

i les marques de culpa

proves macabres.

Nit rere nit,

còmplices de la lluna,

còmplices dels estels,

per despistar els pensaments.

pensaments que maten,

buscant sortides innombrables,

tornant boig al meu cervell.

I un dolor que algun dia,

després de tant de roig,

acabarà amb aquesta vida,

per posar el punt final

a una novel·la curta,

plena de mals moments

i mil colors inexistents.

Obligat a cotinuar

catanoia — Mon, 12 May 2008 00:33:52 +0000

Ja no pots ni decidir.

Ara t’obliguen a seguir,

el seu joc.

A complir les seues normes,

sense dret a replicar.

No ets ningú.

Un petit trosset de plàstic

diu que no pots decidir.

Lleis escrites per autistes,

diuen que te toca acceptar

tot allò que no t’agrade,

“regals” que t’ofereixen.

Diuen que has de confiar,

en desconeguts.

Que no pots fugir.

Que has d’aguantar,

fins al final.

I conformar-te amb somniar

lleis inexistents per un demà.

Diuen que ets una persona,

sense drets.

No pots pensar,

ni desitjar.

Lleis que anul·len les persones.

Individus oblidats.

Obligat a cotinuar

catanoia — Mon, 12 May 2008 00:33:14 +0000

Ja no pots ni decidir.Ara t’obliguen a seguir,el seu joc.A complir les seues normes,sense dret a replicar.No ets ningú.Un petit trosset de plàsticdiu que no pots decidir.Lleis escrites per autistes,diuen que te toca acceptartot allò que no t’agrade,“regals” que t’ofereixen.Diuen que has de confiar, en desconeguts.Que no pots fugir.Que has d’aguantar,fins al final.I conformar-te amb somniarlleis inexistents per un demàDiuen que ets una persona,sense drets.No pots pensar,ni desitjar.Lleis que anul·len les persones.Individus oblidats.

Històries de lavabo

catanoia — Wed, 16 Apr 2008 19:01:25 +0000

Relat guanyador del concrs literari de l’Institut d’Educació Secuandaria Joan Mercader, Maria Sànchez.

Et dirigeixes al lavabo en aparença innocent, tanques la porta amb la balda que et proporciona aquella seguretat de no ser descoberta i t’aboques sobre la tassa del vàter, els teus dits s’introdueixen per la boca fins arribar al fons i provocar-te aquella sensació que coneixes tan bé, a l’estomac alguna cosa se’t remou, ho fas un parell més de cops i finalment treus aquell líquid groguenc – marronós, d’aquella olor i gust tant peculiar,el coneixes bé, aquell líquid fastigós que conté tot el que abans has ingerit gairebé sense mastegar en un atac boig d’ansietat, ho fas un parell de cops més, ja tens la pràctica i la rapidesa necessàries per que els altres no s’adonen de res i així puguis traure’t la culpabilitat de sobre d’haver menjat massa i la por de que aquesta nit quan et pesis a la bàscula del bany, aquesta, marqui uns quants grams més dels que pesaves ahir.

50kg, t’has proposat aquesta fita a final de la setmana, estem a dimarts i peses 55kg ahir en pesaves 57, a aquest ritme podries arribar a 45 el diumenge, però prefereixes deixar-te descansar una mica i prendre’t uns dies amb més calma, això si no descartes intentar arribar als 48kg no et costarà.

Et mires al mirall, els teus ulls que aquest matí t’has pintat de negre per dissimular les ulleres de no dormir a les nits estan vermells i humits, regalimen la pintura per les teves galtes deixant un rastre fosc de les teues llàgrimes, tens la cara blanca, i un aspecte espantós amb els cabells tots despentinats, a part de la cara, veus el teu cos i t’odies, els quilos els aconsegueixes perdre però no aquest aspecte de foca que odies tant, tothom diu que estàs prima però estan ben cecs, que no veuen aquesta panxa que fas? I aquells pantalons que tan t’agraden i que et vas comprar la setmana passada? No te’ls pots posar, per això vols pesar 48 al final d’aquesta setmana, segurament així te’ls podràs posar.

Obres l’aixeta i l’aigua comença a rajar, poses les mans sota l’aigua freda i te les passes per la cara esborrant els rastres negres de les teues galtes i fen-te tornar el color a la cara, ara te’ns un aspecte més normal, només cal repassar-te els ulls que han quedat despintats i denoten un canvi important en la teua cara i pentinar-te mínimament amb la mà, així quan surtis per la porta ja ningú s’adonarà del que acaba de passar, entre quatre parets, perquè al estirar la cadena el vàter, l’aigua s’encarregarà de destruir les proves del vòmit acabat de provocar, i a ulls de la resta, tornaràs a ser una noia normal, massa prima, però al cap i a la fi, normal.

15 anys sense Guillem Agulló!

catanoia — Fri, 11 Apr 2008 20:49:31 +0000

Guillem Agulló L’11 d’abril de 1993, ara fa exactament 15 anys, en un poble de l’Alt Millars (País Valencià) va ser assassinat a mans d’un grup de joves d’extrema dreta, un noi de 18 anys de Burjassot, un company de lluita, que no feia res més que estimar al seua terra i reclamar al llibertat que anhelava igual que nosaltres. El seu nom era Guillem Agulló i Salvador i va ser víctima de la intolerància feixista. Aquella matinada de l’11 d’abril, va tenir la mala sort de trobar-se amb “els de Marxalenes”, un joves feixistes, que en veure-l’hi el pedaç que duia cosit al braç on hi deia: “Nazis fora” el grup d’extrema dreta se li van tirar a sobre després de dir-li que “ells eren els Nazis” després d’haver-lo apallissat Pedro Cuevas, li va clavar una ganivetada que el va ferir de mort.El fet va voler ser disfressat de baralla entre bandes, pel govern i la premsa, però no van poder amagar la veritat, que el motiu del crim era polític, En el judici que es va celebrar l’any 1995 els agressors van ser tots inculpats i acusats d’assassinat, menys un d’ells, l’autor de les ganivetades Pedro Cuevas, que va acabar sent condemnat per homicidi. La sentencia va ser de 14 anys però l’assassí de Guillem tan sols en va complir 4.En les eleccions autonòmiques del maig de 2007, Pedro Cuevas es presentava a les llistes d’Alianza Nacional (un partit Ultradretà) per Xiva en el quart lloc.La justícia per a ell va ser molt flexible, i encara esperem que siga jutjat com mereix, perquè ningú té el dret a decidir sobre la vida d’una altra persona. Guillem va ser assassinat a mans d’aquells que no pensen com nosaltres, va ser assassinat per cridar les injustícies, no era cap heroi, era un noi com tant de nosaltres que lluitava per unes idees, pel seu país , la seua llengua i la seua cultura, i uns intolerants feixistes van llevar-li a vida sense motiu,ell no es l’únic ni va ser l’últim, encara tenim en ment el record recent de Carlos, de Roger…de tants que van marxar, tants companys a qui hem acomiadat i encara ens pregunten el perquè de la nostra ràbia, que mirin els noms, que mirin els crims, les families, els companys, que mirin un poble que va sortir al carrer a denunciar uns fets intolerables, que mirin amb els ulls i se serveixin de la raó, que observin i se serveixin del cor, i llavors no tindran més dubtes.Des d’aquí, continuem recordant aquell jove de Burjassot, aquell company, a la seua família i als seus amics, i els donem tot el nostre recolzament.

Guillem Agulló! Ni oblit, ni perdó!

la teua por és la mateixa de la de tots nosaltres, però malgrat tot continuem lluitant , amb els mateixos ideals que els teus, amb les mateixes ganes de lluitar!

No hem oblidat! (ni ho pensem fer!)