2008, ultimes visites!




 

Un any més que tanca
les seves portes, ultimes visites, recordeu bé tot el que heu vist aquí dins
perquè aquesta exposició no es tornarà a obrir, era única i ja esteu arribant
al final, teniu unes hores per recordar tot el que heu anat veient, les
sensacions que heu tingut, els sentiments que heu viscut durant tot el
recorregut, recordeu-ho bé, no oblideu ni un sol instant de tots els passat, seran
tant importants, cada un d’ells es imprescindible per la vostra existència, sense
un d’ells res del que vosaltres sou existiria, res de tot el que podeu recordar
podria haver succeït, i gràcies a ell tot ha passat tot tal i com ho heu viscut
.

 




Ara les portes ja
es tanquen mai més les podreu obrir, sinó és en el fantàstic món dels records,
i es important que quan entreu en aquest món recordeu tot allò que ha set
important per la vostra vida, tot allò que en aquests 366 dies d’exposició us
ha marcat més, mai recordareu aquell home que passejant us va oferir un
somriure i us va alegrar el dia, o aquell nen que va caure i es va fer sang al
mig del carrer, son coses que no us semblen interessants per recordar, doncs
són petits instants com aquests els que formen la vostra vida, els que fan que
avui sigueu qui sou, no ho recordareu però sempre formaran part de vosaltres i
diran molt més de vosaltres que allò que potser considereu vertaderament
importants.

 




Cada persona es
especial, cada dia es un regal, i aquest any ne’m rebut molts de regals , feu
un últim passeig per l’exposició d’aquest any, ja està a punt de tancar les
seves portes al públic i ha valgut la pena, just un segon desprès de tancar,
les portes es tornaran a obrir però l’exposició haurà canviat completament,
serà desconeguda per tots, i l’haurem d’assaborir dia a dia, no passeu de llarg
com heu fet aquest any, assaboriu cada instant i cada racó, segur que hi ha mil
misteris amagats que us faran molt feliços, val la pena agafar-s’ho amb calma i
observar bé, tenir els cinc sentits a punt i atrevir-se a tot!

 

 

Bon any nou!!



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel….cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir.
Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits.
Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\’agrada guardar-m\’ho per mi, i aqui des de l\’\”anonimat\” que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí.
Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.