Un dinar obligat.

Aquella sensacio de no formar part de res, de ser unica i exclusiva , de no poder mantenir un grup, ni de teni mai al certesa de confiar en una persona… mai, mai arribes a dir allo que sents veritablemet per por a que aquella et traeixi, estas sola entre la multitud, no hi ha ningu, la sensacio de no poder trucar a ningu qan estas malament, de no poder sortir a fer un vol amb algu perque no tens ningu, perque estas sola, cpletament sola a pesar del munt de cops que has sntit allo de: -si necessites res trucam, estic aqui pel que vullgues!

o- ja sas on soc, no ho dubtis!

nomes una persona sap fer-me sentir part dalguna cosa,em fa notar que de veres tinc una amiga amb qui comptar, aquella que demostra de veres qu es preocupa, que esta al meu costat, i que quan necessita confarme alguna cosa no ho dubta, m’ho diu, m’ho explica, i jo puc explicar-li tot…i ara ella quan jo mes necessite a nignu, va i m’obliga aquedar i anar a dinar juntes, on siga,ni que haguem d fer uns entrepans i sortir en un parc a dinar, pero vol dinar amb mi, psrlar amb mi, i aquest simple gest encara que per fora no demostri totalment lo agraida i lo be que em fa sentir, es genial, i per aixo me l’estimo mltissim…i ella no sap de lexistencia d’aquest bloc, ni de res de tt aixo, per tat no ho llegira no sabra res d’aixo, pero com sempre jo ho haure dit i molta gent poda saer que es angels, o alguna cosa semblant a la qual sels hi diu amics, molt de tant en tant apareixen, tot i que no sempre ens n’adonem.

 

 

 

per a tu Alba, moltissimes gracies per tot el que has fet i encara fas, moltisses gracie sper prometrem un divendres com el que espero, per les bronques que em fots i per les xarrades plenes de riures que ens surten, t’estime moltissim!



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel….cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir.
Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits.
Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\’agrada guardar-m\’ho per mi, i aqui des de l\’\”anonimat\” que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí.
Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.