Sinceritat

  Et mostro

un cos ple de senyals,

noves, velles,

totes iguals.

Em mires

amb indiferència

no te’n adones,

tu ja no em creus,

tu com tants altres

has oblidat

qui sóc jo

i que faig aquí.

Si em preguntessis

tan sols un cop,

si em cridessis

un sol segon.

 

Mentre tu

i tots els altres;

cap de vosaltres,

cridi més alt

un silenci de glaç

i les marques de culpa

proves macabres.

Nit rere nit,

còmplices de la lluna,

còmplices dels estels,

per despistar els pensaments.

pensaments que maten,

buscant sortides innombrables,

tornant boig al meu cervell.

I un dolor que algun dia,

després de tant de roig,

acabarà amb aquesta vida,

per posar el punt final

a una novel·la curta,

plena de mals moments

i mil colors inexistents.



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel....cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir. Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits. Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\'agrada guardar-m\'ho per mi, i aqui des de l\'\"anonimat\" que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí. Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sinceritat

  1. Adrennalyn diu:

    M’ha encantat trobar-te, et seguiré i t’he enllaçat!

Els comentaris estan tancats.