Obligat a cotinuar

Ja no pots ni decidir.

Ara t’obliguen a seguir,

el seu joc.

A complir les seues normes,

sense dret a replicar.

No ets ningú.

Un petit trosset de plàstic

diu que no pots decidir.

Lleis escrites per autistes,

diuen que te toca acceptar

tot allò que no t’agrade,

“regals” que t’ofereixen.

Diuen que has de confiar,

en desconeguts.

Que no pots fugir.

Que has d’aguantar,

fins al final.

I conformar-te amb somniar

lleis inexistents per un demà.

Diuen que ets una persona,

sense drets.

No pots pensar,

ni desitjar.

Lleis que anul·len les persones.

Individus oblidats.



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel….cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir.
Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits.
Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\’agrada guardar-m\’ho per mi, i aqui des de l\’\”anonimat\” que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí.
Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Obligat a cotinuar

Ja no pots ni decidir.Ara t’obliguen a seguir,el seu joc.A complir les seues normes,sense dret a replicar.No ets ningú.Un petit trosset de plàsticdiu que no pots decidir.Lleis escrites per autistes,diuen que te toca acceptartot allò que no t’agrade,“regals” que t’ofereixen.Diuen que has de confiar, en desconeguts.Que no pots fugir.Que has d’aguantar,fins al final.I conformar-te amb somniarlleis inexistents per un demàDiuen que ets una persona,sense drets.No pots pensar,ni desitjar.Lleis que anul·len les persones.Individus oblidats.



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel….cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir.
Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits.
Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\’agrada guardar-m\’ho per mi, i aqui des de l\’\”anonimat\” que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí.
Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.