Històries de lavabo

 Relat guanyador del concrs literari de l’Institut d’Educació Secuandaria Joan Mercader, Maria Sànchez.

Et dirigeixes al lavabo en aparença innocent, tanques la porta amb la balda que et proporciona aquella seguretat de no ser descoberta i t’aboques sobre la tassa del vàter, els teus dits s’introdueixen per la boca fins arribar al fons i provocar-te aquella sensació que coneixes tan bé, a l’estomac alguna cosa se’t remou, ho fas un parell més de cops i finalment treus aquell líquid groguenc – marronós, d’aquella olor i gust tant peculiar,el coneixes bé, aquell líquid fastigós que conté tot el que abans has ingerit gairebé sense mastegar en un atac boig d’ansietat, ho fas un parell de cops més, ja tens la pràctica i la rapidesa necessàries per que els altres no s’adonen de res i així puguis traure’t la culpabilitat de sobre d’haver menjat massa i la por de que aquesta nit quan et pesis a la bàscula del bany, aquesta, marqui uns quants grams més dels que pesaves ahir.

50kg, t’has proposat aquesta fita a final de la setmana, estem a dimarts i peses 55kg ahir en pesaves 57, a aquest ritme podries arribar a 45 el diumenge, però prefereixes deixar-te descansar una mica i prendre’t uns dies amb més calma, això si no descartes intentar arribar als 48kg no et costarà.

 

Et mires al mirall, els teus ulls que aquest matí t’has pintat de negre per dissimular les ulleres de no dormir a les nits estan vermells i humits, regalimen la pintura per les teves galtes deixant un rastre fosc de les teues llàgrimes, tens la cara blanca, i un aspecte espantós amb els cabells tots despentinats, a part de la cara, veus el teu cos i t’odies, els quilos els aconsegueixes perdre però no aquest aspecte de foca que odies tant, tothom diu que estàs prima però estan ben cecs, que no veuen aquesta panxa que fas? I aquells pantalons que tan t’agraden i que et vas comprar la setmana passada? No te’ls pots posar, per això vols pesar 48 al final d’aquesta setmana, segurament així te’ls podràs posar.

 Obres l’aixeta i l’aigua comença a rajar, poses les mans sota  l’aigua freda i te les passes per la cara esborrant els rastres negres de les teues galtes i fen-te tornar el color a la cara, ara te’ns un aspecte més normal, només cal repassar-te els ulls que han quedat despintats i denoten un canvi important en la teua cara i pentinar-te mínimament amb la mà, així quan surtis per la porta ja ningú s’adonarà del que acaba de passar, entre quatre parets, perquè al estirar la cadena el vàter, l’aigua s’encarregarà de destruir les proves del vòmit acabat de provocar, i a ulls de la resta, tornaràs a ser una noia normal, massa prima, però al cap i a la fi, normal.



Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel....cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir. Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits. Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\'agrada guardar-m\'ho per mi, i aqui des de l\'\"anonimat\" que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí. Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.