em sap greu .ser com sóc

Em sap greu, perdoneu-me, sento no ser com esperàveu que jo fos, sobretot et demano perdó a tu, te decepcionat ho sé, però que vols que hi faja? Ja et demano perdó, però les dues sabem que amb un perdó res no s’arregla, les dues sabem que masses coses han passat com per a tornar a ser les mateixes d’abans, hem viscut moltes coses juntes, bones i dolentes,tu les vols oblidar, jo sempre les recordaré, pensant que varem ser felices mentres varem passar aquells instants, almenys no ens sentíem soles, tu crema els records, odia’m no em perdonis mai, se que no ho pots fer ni en tens intenció…

no et demano res simplement t’explico el que penso de tot això, penso que has volgut controlar-me, penso que mai has entès el que et deia però mentrestant deies que si amb el cap sense donar-hi importància quan el que jo et deia eren les coses més importants que podien passar-nos , penso que no saps acceptar la vida tal com ve i que t’agrada  aferrar-te al passat i no deixar marxar la gent, penso que mai deixaràs de turmentar-te amb vells records que sempre et faran mal a l’ànima, en comptes de recordar els bons i somriure pensat que vas tenir una època on els teus llavis demostraven felicitat.[@more@]

I ara aquesta que em conta? (Oi que penses això?) I perquè escriu açò després de tot, aquesta filla de puta? Ho escric pel mateix de sempre, per vomitar els pensaments, en aquest cas penso en tu i em fa ràbia! Ràbia que no entenguis que vull fer la meva vida, que tu sempre en formaràs part però que tinc dret a viure com jo vull , i amb qui jo vull al costat, a tu t’hi voldria però he entès que es impossible tenir-te al costat solsament com a amiga, tu demanes més i jo no t’ho puc donar, em sap greu, no et puc dir més…

T’hauràs cansat de llegir tot això amb la ràbia que deus sentir, si ho llegeixes, si per casualitat la curiositat truca ala porta i et preguntes com la de si potser he escrit alguna cosa sobre tu o sobre el que em passa en aquests moment desprès d’haver-me assabentat (suposo que et deus imaginar que m’arriben les noticies) del que t’has atrevit a dir-li a una de les persones que no tan volgut cap mal, igual com vas fer l’altra vegada, sempre llences les pedres sobre els que no t’han fet res, llença-me-les a mi!

Sóc jo qui t’ha fet mal, sóc jo qui mereixo els cops! Ells no mereixen cap de les teves pedres.

Aquí et deixo les paraules de disculpa a tu i a tots aquells que os he decepcionat, no sóc com volíeu? Em sap greu,però sóc jo, pensàveu que era diferent? No em coneixíeu, sóc jo i no me’n avergonyeixo, sóc així i sempre ho seré, tinc coses bones i dolentes, però sóc jo, autèntica.

Quant a catanoia

Em diuen Maria, Mia, Estel....cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir. Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits. Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\'agrada guardar-m\'ho per mi, i aqui des de l\'\"anonimat\" que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí. Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: em sap greu .ser com sóc

  1. wink diu:

    Les relacions són complicades catonia, vinga ànims i que tot s’arregli…

  2. wink diu:

    Catanoia hola! tan sols dir-te que jo també vaig apareixent pel teu bloc i és un plaer que llegeixis el meu bloc, apa a cuidar-se molt i gràcies per tot!

  3. aixo es per tu mireia pons em fa mal i tinc la meva rabia a la meva familia no es a tu que tu dic pero es el que penso de la meva familia sempre testimare a tu hi ha algu a la teva vida yo ser qui es soc yo ,et fare molt felic , i ser que tu tambe seras molt felic
    no te odiat mai de la meva vida , si deixo de parlar de mi em tanco en mi mateixa i ser es molt dur guarda tot allo que he visqut a la meva vida aixo no s’amaga la veritat es tracta de mi de la meva ningu , ti poden obliga a fer ho ,tu deixideixes explicar la veritat els sempre diuen el que dic tot es mentida
    o son mentides o tinventes noveles de la meva mida
    no dic mentides ni minvento cap novela.

Els comentaris estan tancats.