Arxiu mensual: setembre de 2007

em brillen els ulls

Em diuen que em brillen els ulls quan parle de la meua terra, com no m’han de brillar? Si ha estat la terra que m’ha estimat, la terra que m’ha criat i m’ha ensenyat a estimar-la com es mereix, la … Continua llegint

1 comentari

Ahir vaig plorar

Ahir vaig plorar. Van ser les primeres llàgrimes, en molt de temps, que sortien dels meus ulls. Però també, van ser les primeres llàgrimes d’alegria. Ahir vaig adonar-me de com n’és de bonica la vida. Ahir vaig adonar-me que tenia … Continua llegint

1 comentari

em sap greu .ser com sóc

Em sap greu, perdoneu-me, sento no ser com esperàveu que jo fos, sobretot et demano perdó a tu, te decepcionat ho sé, però que vols que hi faja? Ja et demano perdó, però les dues sabem que amb un perdó … Continua llegint

3s comentaris

Brillo per tu…

En una d’aquelles nits en les que em decideixo a brillar, tot i la vergonya que em fa, vaig descobrir-te. Vaig fixar-me en aquell planeta verd tan bonic, en el que sempre somiava viatjar. Vaig observar amb interès aquella part … Continua llegint

1 comentari